dijous, 27 de març del 2014

29. capsa de vida

quan marxi, a més de les seves coses que fa servir al dia a dia... hem de preparar el que en diuen "la capsa de vida"

.. què hi posarem a la seva capsa de vida?

doncs entre altres coses, la robeta que duia el dia que la vam rebre a casa, el braçalet que li van posar al nèixer a l'hospital, el primer xumet, aquell vestit que ja és petit, alguna joguina... fotos, els mantres que tant li hem cantat i cantem encara...
i poesia, dibuixos i escrits, plens de bons records i bons desitjos per al seu camí.


però com posar-hi les emocions, somriures, moments viscuts, abraçades i el record dels mil petons?
no sé pas per on començarem. 
de fet, diria que no hi ha manera física possible de deixar-ne constància.

quedarà al seu cor, a la seva pell, a dins seu.
i ja està, que ningú esperi que pretendrem demostrar-ho d'altra manera.


ho sap ella, i ho sabem nosaltres.
i amb això en fem ben bé prou.



divendres, 21 de març del 2014

28. accepto

fa poca estona ha arribat un correu electrònic, esperat i no esperat.
tot el mecanisme està en marxa i ja falta poc.

i tot d'imatges vénen a la memòria, i les rialles, i les estones d'abraçar-la...

ja ho sabem, que marxarà. 
fa dies que ens anem preparant pel "fins una altra", si és que es pot preparar res.
de fet, la capsa de records que ens demanen tenir a punt per endur-se, encara està per omplir, i no és per falta de temps ni de coses i records... 

poc a poc. respirant...
els camins que es troben també segueixen diferents direccions després.

... hi haurà coses molt endins que queden per sempre.
...i altres que s'endurà que no hi caben a cap capsa, només al cor.

si.
acceptem. 
marxarà aviat als braços de la seva nova família.



dijous, 6 de març del 2014

27...sis mesos i una dent

Fa dies que no escric.
No és que faltin vivències, sinó més aviat que ens dediquem a viure.

Doncs bé, ja ha fet sis mesos - sis!- que som família acollidora de la M.
Ho hem celebrat amb les seves rialles a totes hores, amb les ganes de rodolar pel terra, amb uns ulls oberts com taronges a cada cosa nova que li passa per davant...

I amb una dent.
Avui mateix, l'hem vista i fins i tot li hem tocat, com per estrenar-la!
O sigui que ja és oficial: la M ja ha començat aquest vespre a provar aliments, perquè si ja hi ha dent i molt d'interès, doncs deu ser que el cos ja està a punt!

...i em quedo una mica sorpresa, perquè no havia imaginat com seria arribar fins aquí. Vull dir que més aviat pensava que aquesta etapa ja no la compartiríem amb ella nosaltres... però som-hi!