dimarts, 2 de setembre del 2014

Un prat molt verd...

.. i com aquell que no vol la cosa... ja ha passat un any!

i ja fa uns mesos que és amb la família on creixerà i es farà gran, 
l'acolliment termporal que vam fer és missió acomplerta!

i la M. està preciosa, riallera, curiosa amb tot.. 
i tenim la gran grandíssima sort de continuar sabent d'ella 
i podent-nos fer de tant en tant una abraçada.

no hi cabrien aquí les paraules d'agraïment a la Vida, a la Màgia, a l'Amor...


dijous, 29 de maig del 2014

32. poc a poc... els fils

el primer de cada cosa a la vida sempre és especial... el primer bolquer, el primer biberó, les primeres farinetes, el primer paaseig i la primera vegada que s'adorm als braços, la primera foto...

...veure com mica a mica el "nostre" fil s'allarga i ells comencen a apropar el seu és una experiència que no s'oblida. amor incondicional en estat pur.  amor que floreix pètal a pètal.


només em ve al cap la llegenda del fil vermell. I quina col·lecció de fils que té la M!!






Un fil vermell invisible connecta aquells que estan destinats a trobar-se, tot i el pas del temps, del lloc i de les circumstàncies. El fil vermell pot tensar-se o embolicar-se però mai no podrà trencar-se.
A la lluna hi habita un senyor vellet, amb tants anys que l'anomenen l’avi de la lluna. L’avi vigila el món des de casa seva i la seva feina és lligar un fil vermell al canell de tot nou nat. Un fil vermell amb moltes terminacions esfilaguersades cada una de les quals anirà lligat al canell de les persones destinades a trobar-se amb el nou ésser al llarg de tota la seva vida. El fil vermell podrà estirar-se, embolicar-se, lligar-se però mai no es trencarà, perquè el fil vermell és el destí escrit de cada persona.

32. la trucada

...i fa dies, la trucada que anunciava grans canvis i moltes novetats.
Els pares de la M. ja arribaven, ja faltava poc.

De seguida un pla de reunions i preparacions, algunes coses a tenir en compte i sobretot... que això passava molt aviat! quin vertigen!

primer de tot una reunió a casa, amb la persona que ens ha fet el seguiment tot el temps, per parlar bé de com aniria tot, i també per agrair als nostres fills tot el que han fet -i a vegades deixat de fer- pel fet de tenir la M. a casa. Creiem que ha estat un dels millors moments viscuts des de la part més tècnica de la història, el reoneixement que han fet als nois és tot un regal.

i dos dies després, primera trobada.
La M. trobaria els seus nous pares!

O millor dit, es RE-trobaria... perquè la màgia de la vida ha fet que la mare acollidora i la mare adoptiva ja haguéssim parlat, fa mesos de les nostres vides i les nostres il·lusions. Com dos ocellets que es creuen pel cel, ens havíem trobat, ja!

Ara si que costarà estar tristos pel comiat, si resulta que es quedarà a viure ben aprop!!

i això era ahir.
...els protocols i formes insitucionals a vegades són una mica rares, vist des de fora... però vam mirar d'agilitzar-ho..., vam repassar bé el pla, i el que caldria fer els propers dies, i només volíem tots que arribés aviat el gran moment.

Diria que a tots ens passava alguna cosa semblant: plens d'emoció, tots amb cara de sorpresa i neguit... la M. ben empolainada... i per fi, ens vam poder quedar nosaltres cinc tots sols, gaudint de la trobada. Les tècniques discretament van sortir, amb cara de satisfacció.

Després la resta de dia, també junts, emocionats i plens de coses per explicar-nos sobre la M, sobre com li agrada fer allò i això, sobre les nostra vida amb ella i la seva esperant-la també a ella... connectant.

La M. està radiant, contenta, riallera, xerraire... fa gust veure-la tan relaxada als braços amorosos que l'han esperat tant temps.
Els va rebre amb un somriure i una tombarella... i encara somriu.


31... de reportatge de revista

si, si... ben bé això.
Al número de primavera del Viure en Família, hi sortim.
Han fet un reportatge bonic i molt viu del que és acollir un infant, i nosaltres hi hem pogut dir la nostra, cosa que ens fa molta il·lusió.

Aquí l'índex de la revista i la portada.



divendres, 16 de maig del 2014

30. ...encara

i encara estem aquí, junts.

van passant els dies i està costant una mica aquesta sensació de desinformació que tenim. 
què deu passar a l'administració que es retardin tràmits o el que sigui, quan ja fa un grapat de setmanes semblava tot tant imminent? com és que no arriba amb més claretat el procés?

amb ella no costa. La M. cada dia ens regala més somriures, més llum, més dents (ja n'estrena tres més!). diferencia a qui coneix i a qui no, i amb qui vol allargar els braços o no. 

a nosaltres i també a la resta de la gent que la coneix, ens fa la sensació de que ella està ben vinculada i prou segura per tenir ganes d'explorar noves cares, nous espais i tot allò que se li presenta davant. 

i això ens fa venir regust de feina ben feta. de salut. de felicitat.
seguim doncs!



dijous, 27 de març del 2014

29. capsa de vida

quan marxi, a més de les seves coses que fa servir al dia a dia... hem de preparar el que en diuen "la capsa de vida"

.. què hi posarem a la seva capsa de vida?

doncs entre altres coses, la robeta que duia el dia que la vam rebre a casa, el braçalet que li van posar al nèixer a l'hospital, el primer xumet, aquell vestit que ja és petit, alguna joguina... fotos, els mantres que tant li hem cantat i cantem encara...
i poesia, dibuixos i escrits, plens de bons records i bons desitjos per al seu camí.


però com posar-hi les emocions, somriures, moments viscuts, abraçades i el record dels mil petons?
no sé pas per on començarem. 
de fet, diria que no hi ha manera física possible de deixar-ne constància.

quedarà al seu cor, a la seva pell, a dins seu.
i ja està, que ningú esperi que pretendrem demostrar-ho d'altra manera.


ho sap ella, i ho sabem nosaltres.
i amb això en fem ben bé prou.



divendres, 21 de març del 2014

28. accepto

fa poca estona ha arribat un correu electrònic, esperat i no esperat.
tot el mecanisme està en marxa i ja falta poc.

i tot d'imatges vénen a la memòria, i les rialles, i les estones d'abraçar-la...

ja ho sabem, que marxarà. 
fa dies que ens anem preparant pel "fins una altra", si és que es pot preparar res.
de fet, la capsa de records que ens demanen tenir a punt per endur-se, encara està per omplir, i no és per falta de temps ni de coses i records... 

poc a poc. respirant...
els camins que es troben també segueixen diferents direccions després.

... hi haurà coses molt endins que queden per sempre.
...i altres que s'endurà que no hi caben a cap capsa, només al cor.

si.
acceptem. 
marxarà aviat als braços de la seva nova família.



dijous, 6 de març del 2014

27...sis mesos i una dent

Fa dies que no escric.
No és que faltin vivències, sinó més aviat que ens dediquem a viure.

Doncs bé, ja ha fet sis mesos - sis!- que som família acollidora de la M.
Ho hem celebrat amb les seves rialles a totes hores, amb les ganes de rodolar pel terra, amb uns ulls oberts com taronges a cada cosa nova que li passa per davant...

I amb una dent.
Avui mateix, l'hem vista i fins i tot li hem tocat, com per estrenar-la!
O sigui que ja és oficial: la M ja ha començat aquest vespre a provar aliments, perquè si ja hi ha dent i molt d'interès, doncs deu ser que el cos ja està a punt!

...i em quedo una mica sorpresa, perquè no havia imaginat com seria arribar fins aquí. Vull dir que més aviat pensava que aquesta etapa ja no la compartiríem amb ella nosaltres... però som-hi!

dilluns, 17 de febrer del 2014

26. Gaudir

i en pocs dies ja haurem passat 6 mesos junts.
vist des d'aquí sembla no res! ha passat volant.

ara mateix, un dels moments que més gaudeixo d'aquesta experiència és quan a primera hora del matí, que gairebé ni sóc persona de tanta son (més aviat sóc noctàmbula...), ens trobem amb un somriure enorme i uns ulls plens de vida que no es poden obrir més de bat a bat.  

i a mig matí, que ja comença a fer tombarelles per estirar al guna joguina...

i a l'hora del bany, que és un festival...

i quan veu als nostres fills, que salta d'alegria...

i al vespre, quan s'adorm  cansada i satisfeta...

... ben mirat... gaudeixo- gaudim tant, que el regal mutu d'aquesta trobada d'ànimes el sento infinit i per sempre. Aho!




dijous, 6 de febrer del 2014

25. Regalant vida

Ahir va fer cinc mesos que compartim camí.
Com passa el temps!

Ja allarga la mà per agafar tot el que pot, no es perd res del que passa a prop seu... prefereix i demana clarament estar a la falda d'algú de nosaltres quan estem dinant o sopant, fa rialles emocionada quan veu arribar a algun dels vailets de casa...  un festival continu!

Definitivament, la M. té una vida feliç. M'agrada veure-ho cada vegada que es desperta amb un somriure d'orella a orella. M'agrada.

Fa unes setmanes vam estar en Pau, la M. i jo a un retir, fent ioga i cantant mantres. Va ser una experiència molt sanadora per tots! Allà -entre altres vegades-, fent alguna meditació dedicada justament a les mares, vaig tenir molt present a la seva mare biològica.
I li vaig enviar llum i agraïment pel bonic acte d'amor que va fer donant la vida a aquesta nena.

Aquest gest em fa sentir que som una petita part d'un entramat de relacions molt gran. Dels que hi han estat i els que hi seran cuidant i veient  com creix la M.
És un honor i un regal que sempre agrairem i durem al cor.





dijous, 2 de gener del 2014

24. Acollir és també biològic

Tinc ganes d'explicar una cosa, que no sé si s'entendrà del tot.
Perquè entenem això de tenir un fill biològic, i que la resta són "altres" modalitats, opcions, models...

Doncs la meva experiència particular, és una mica diferent. 
A mi acollir aquesta preciosa nena no m'ha deixat cap cèl·lula al seu lloc. 
M'ha remenat l'ànima i el cos. 
M'ha tocat el cor amb cada somriure i cada mirada profunda que ens estem dedicant.
I fins i tot m'ha ajudat a sanar alguns temes personals que tenia a les golfes.

Si això no és l'amor en la seva expressió més senzilla, més neta i més biològica...


Només puc sentir agraiment de poder-ho viure.

23. Bonanit, amor...

Preciosa M. cada dia tens un somriure i una mirada més grans, més plens de llum.
I mira a mica ens anem preparant per deixar-te volar. 
Passarà aviat, ho sabem.

I gairebé m'atreveixo a pensar i imaginar que amb la teva marxa aprendrem què significa viure la pèrdua d'un fill. És una lliçó que he de reconèixer que em fa una certa recança de travessar, tot i que accepto de bon grat que aquest era el tracte des del primer dia.

He de dir també que guardem el desig de que aquest llaç que ja ens uneix per sempre es mantingui viu, amb el pas dels temps, ni que sigui a distància.

Això et deia aquest vespre mentre t'adormies dolçament als meus braços tot escoltant l'Alexia.