Preciosa M. cada dia tens un somriure i una mirada més grans, més plens de llum.
I mira a mica ens anem preparant per deixar-te volar.
Passarà aviat, ho sabem.
I gairebé m'atreveixo a pensar i imaginar que amb la teva marxa aprendrem què significa viure la pèrdua d'un fill. És una lliçó que he de reconèixer que em fa una certa recança de travessar, tot i que accepto de bon grat que aquest era el tracte des del primer dia.
He de dir també que guardem el desig de que aquest llaç que ja ens uneix per sempre es mantingui viu, amb el pas dels temps, ni que sigui a distància.
Això et deia aquest vespre mentre t'adormies dolçament als meus braços tot escoltant l'Alexia.
