Ahir va fer cinc mesos que compartim camí.
Com passa el temps!
Ja allarga la mà per agafar tot el que pot, no es perd res del que passa a prop seu... prefereix i demana clarament estar a la falda d'algú de nosaltres quan estem dinant o sopant, fa rialles emocionada quan veu arribar a algun dels vailets de casa... un festival continu!
Definitivament, la M. té una vida feliç. M'agrada veure-ho cada vegada que es desperta amb un somriure d'orella a orella. M'agrada.
Fa unes setmanes vam estar en Pau, la M. i jo a un retir, fent ioga i cantant mantres. Va ser una experiència molt sanadora per tots! Allà -entre altres vegades-, fent alguna meditació dedicada justament a les mares, vaig tenir molt present a la seva mare biològica.
I li vaig enviar llum i agraïment pel bonic acte d'amor que va fer donant la vida a aquesta nena.
I li vaig enviar llum i agraïment pel bonic acte d'amor que va fer donant la vida a aquesta nena.
Aquest gest em fa sentir que som una petita part d'un entramat de relacions molt gran. Dels que hi han estat i els que hi seran cuidant i veient com creix la M.
És un honor i un regal que sempre agrairem i durem al cor.
És un honor i un regal que sempre agrairem i durem al cor.
