Escric a una mà, amb la M. fent la migdiada a l'altre braç.
Avui, com a acollidora, penso en les altres persones humanes d'aquesta història, dels qui no en coneixem les cares ni la veu.
Em pregunto per la família biològica, com estan, on deuen ser... em pregunto com deu ser per una dona un postpart sense el seu bebè (com que professionalment acompanyo justament l'etapa del postpart, no puc esquivar aquest interrogant).
I em pregunto també per tots els tècnics que treballen per mirar de resoldre el camí d'aquesta nena.
El dia que va començar la nostra aventura de l'acolliment una d'aquestes tècniques ens deia que de fet, nosaltres som a la part de la solució per a la criatura, una part que pot ser a moments difícil, però bonica.
... Perquè hi ha altres persones que estan allà, davant de la situació problemàtica, veient aquella realitat que no seria beneficiosa per la M, i que han de prendre decisions i fer accions no sempre del tot fàcils.
Em torno a mirar la M i penso que té molta sort, de tenir-nos a un grapat de persones -no només nosaltres- cuidant-la... i segurament també cuidant a la seva família. I.