divendres, 22 de novembre del 2013

18. Filla de la Vida

Fa dies que em ballen pel cap aquestes paraules, que expliquen que els fills són fills de la Vida. Tenia ganes de recuperar el text sencer. 
Cada dia amb la M. em recordo aquest fet: Que ella és filla de la Vida, i que de la mateixa manera ella potser entendrà millor que tots nosaltres que les mares i els pares també són de la Vida.  I que tots i totes formem part de la Gran Ànima, -com diu Bert Hellinger-.




Els teus fills no són els teus fills 

Els teus fills no són els teus fills
són fills de la vida
desitjosa de si mateixa.

No venen de tú, sino a través teu i,
encara que estan amb tu,
no et pertanyen.

Pots donar-los el teu amor
però no els teus pensaments,
doncs tenen els seus propis pensaments.

Pots abrigar els seus cosos,
però no les seves ànimes,
perque ells viuen a la casa del demà
que no pots visitar,
ni tan sols en somnis.

Pots esforçar-te en ser com ells
però no procuris fer-los semblants a tu.
Perquè la vida no s'endarrereix ni s'atura en l'ahir.

 Tú ets l'arc del qual els teus fills,
 com fletxes vives, són llançats.

Deixa que la inclinació,
a la teva mà d'arquer,
sigui per la felicitat.
Khalil Gibran