Aquest també està resultant un tema recurrent en les converses sobre la nostra experiència.
I tant pot ser afirmat per professionals de la salut, per veïnes com per desconeguts... la majoria assegura que la M. hauria de prendre els biberons amb uns horaris regulars i ordenats. Allò de cada tres hores i tal...
Doncs resulta que no. La M. pren llet quan té gana, i algun vespre potser per adormir-se, o per treure un neguit... a vegades en pren més i a vegades menys. I sense mirar ni horaris ni moment del dia.
Per curiós o estrany que pugui semblar a alguns, ella també és capaç de regular la seva sensació de gana. Encara que prengui llet amb biberó. Les hormones fan la seva feina, i tot funciona molt bé.
Anem a concretar. De moment i segons la revisió mèdica de rutina: pes i alçada són correctes segons les taules pediàtriques, no té trastorns digestius, mai vomita (els excesos que suposadament estaria prenent amb tal desordre), i el més important de tot: ella pot confiar en què la vida l'està cuidant, i que escoltem el que necessita.
Per si algú encara vol arguments, enllaço un article de l'apreciada Ibone Olza, reconeguda psiquiatra infantil i mare: "Dar el biberón como si fuera el pecho".