La seva pròpia àvia, ja un bon grapat d'anys, va aconseguir alimentar i ajudar a sobreviure a un nadó d'una família d'un poble veí, en situació de pobresa extrema.
Se'l va endur a casa seva durant uns mesos, i en tenia cura plenament.
Després aquest infant, ja adult, conservava la relació amb la seva família biològica, i amb la família acollidora, la de la meva àvia.
Realment, ara actualment això dels acolliments és tècnic, organitzat i preparat... però amb aquesta història vaig descobrir que antigament això ja passava de forma espontània, sense intermediaris...
I.
Solidari i altruista ho era i ho és igualment ara, és clar!
