Fa uns dies vam haver d'anar a l'hospital, per una petita infecció.
La M. és una campiona, perquè malgrat trobar-se malament, l'estrés de les proves, la via per la medicació, que ens despertaven a qualsevol hora per posar el termòmetre, o que just quan s'acabava d'adormir alguna infermera pretenia que era l'hora d'algun protocol de la casa... ràpidament es va recuperar.
Això si, recopilant anècdotes. Aquí en poso algunes:
- Van intentar separar-nos per a poder-li fer l'analítica. Quan vaig explicar amablement que estava en el seu dret d'infant de tenir-me al seu costat tota l'estona, no vulgueu veure la mirades que em clavaven. Finalment, van cedir.
- Van tornar a intentar separar-nos per a dur-la a banyar. També ens vam afanyar a dir-los que això ja ho fèiem nosaltres. Aquí va ser fàcil.
- El millor va ser quan ens explicaven els horaris de les preses dels biberons i les quantitats que li tocaven. Amb tota naturalitat els vam explicar que la M. pren llet a demanda. O sigui, quan té gana li oferim, i a vegades en pren més, a vegades menys... Crec que no van acabar d'entendre, però també ens van respectar. Quan la M. tenia gana, una de les infermeres ens duia de seguida el biberó "al dente"!
